La Ciencia del Sueño

No se per on començar. Potser hauria d'exclamar un "xapó" pel director Michael Gondry, per fer pel·lícules així, per fer cine així. La veritat és que no se quan feia que veia una pel·lícula com aquesta, si es que n'he vist mai. Des del primer segon de pel·lícula, quan el protagonista arranca el seu programa imaginari donant una entrada a una bateria (exclamant: un, dos, tres, cuatro!), saps que el que t'espera serà algo emocionant.

De la trama no hus contaré res (ja faig prou posant el videoclip), però m'agradaria "preparar" el camí per aquells que vulguin veure-la i gaudir-ne tant com ho he fet jo. Primerament, hus recomano (encara que més que recomanació, ha de ser així) que la veieu en V.O.S. (versió original sutitulada). La pel·licula reflecteix perfectament el "bilingüisme" (ho dic entre comes perque encara que minoritàriament, apareix el mexicà com a tercer idioma) i si es veu traduida, sembla mutilada.

D'altra banda, la vull recomanar a tots aquells que algun cop han dessitjat controlar els somnis, han jugat a experimentar amb ells i, en aquest sentit, no han madurat, no ha passat el temps. Somien igual que quan tenien dotze anys. Potser per aixó m'ha arribat tant a dins, perque Stéphane Miroux es el David Capel que tinc apresonat més dins meu, per por al ridícul, per por a la societat que ens dicta com hem de ser i ens extermina la creativitat.

Llàstima que ara tinc poc temps per escriure aixó, pero no dubtessiu que penso fer un treball sobre aquesta pel·lícula, a la qual ja he otorgat el primer lloc en el llistat de pel·licules preferides de Capel.